Uns alumnes de 2n de Batxillerat, més concretament de l’optativa de Periodisme Digital han fet una entrevista a Mònica Terribas, periodista que dirigeix “El matí de Catalunya Ràdio”, consellera delegada i editora del Diari Ara i professora de La Universitat Pompeu Fabra.
En l’entrevista s’ha tractat el tema de la influència dels mitjans de comunicació en l’esfera política, els posicionaments, conflictes i poder. Terribas situa en primer lloc als mitjans de comunicació tal com els coneixem avui en dia com una part activa del conflicte polític, i no només polític. És a dir, en l’esfera política els mitjans prenen un rol important, ja que tothom vol trinxeres d’acord a un relat i un conflicte, on formes part d’un aparell ple d’interessos confrontats. Per tal de defensar-los es busca construir trinxeres, aquí entren en joc els mitjans de comunicació que reben fortes pressions per part de tots i de tothom.
Seguint amb l’argumentació i ja entrant més en matèria l’alumne pregunta sobre la incisió per i en la política per part dels mitjans. Aquí Mònica Terribas exposa que els mitjans arriben a la massa social, a una extensió de milions de persones, i que per tant aquests mitjans ostenten cert poder, ara bé, el bon periodista no és aquell qui fa un ús “maquiavèl·lic” del poder per tal d’influir, justament explica a càmera com el poder de tot ordre intenta influir fent pressió als mitjans, i com tots aquells que posseeixen un posicionament de poder anhelen un espai als mitjans per tal de coaccionar a la massa que abans mencionàvem. La periodista catalana tot seguit exposa “la pressió és una cosa i la resolució és una altra”, fent referència a l’elecció individual del periodista, a la rigorositat que cal projectar, i la força o fermesa com a professional per tal de gestionar les pressions.
Seguint amb l’entrevista s’ha parlat sobre la situació que s’està vivint aquí a Catalunya i com moltes vegades la visió exterior del conflicte presenta una perspectiva esbiaixada. Terribas diu que cada mitjà òbviament es dirigeix i s’adreça a un públic, però que no per això es desinformarà i es pretendrà influir en aquest per controlar-lo, sinó que has de ser conscient que tens aquest públic i saber donar-li la informació que el preocupa i l’interessa. A continuació explica que des d’Espanya es pensa que el periodisme català es posiciona a favor de Catalunya i que només es parla del procés, i diu, “però és que aquí en aquest país, està passant una cosa molt grossa, i és que s’està qüestionant l’statu quo existent que ha generat un enfrontament institucional, judicial, policial, i de tot ordre”. És que aquest conflicte no ha d’estar en l’agenda periodística?
Llavors ja tenim un conflicte, la política hi és, es busquen i s’identifiquen trinxeres, hi ha pressions per tots costats, aleshores ja podem dir que els mitjans de comunicació ja tenen la seva infraestructura habitual amb la qual han de conviure i segons la qual han de desenvolupar la seva tasca professional.
Link de l’entrevista: https://www.youtube.com/watch?v=wrIysLYi8iQ&feature=youtu.be