Avui hem participat en un experiment global de Física quàntica: The Big Bell Test
Després d’una explicació teòrica i introductòria del tema a càrrec del professorat de Física de l’escola hem jugat a ser impredictibles per mitjà d’uns jocs en línia ideats a tal efecte. Les dades aportades per l’alumnat de Batxillerat serviran per completar el Test de Bell: ara amb valors aleatoris generats per la ment humana, on cadascú té la seva pròpia consciència i no hi ha accions a distància (suposem).
Al llindar del segle XX la Física clàssica (Galileu-Newton-Maxwell) semblava que ho havia explicat tot però certs experiments i teories innovadores de Plank, Einstein, Heisenberg, Schrodinger i De Broglie, entre d’altres, varen encetar el camí de la Física quàntica. Aquesta presenta hipòtesis que són difícils d’assumir d’acord amb la nostra experiència del món: dues partícules es poden comunicar a l’instant de manera que les alteracions d’una afecten l’altra; tota partícula té associada una ona i tota ona electromagnètica es pot concebre com una partícula sense massa, determinar una propietat d’una partícula anul·la la possibilitat de conèixer altres propietats…
Estem davant un canvi de paradigma de la concepció del món semblant al que va representar la suposició que la Terra gira sobre ella mateixa. A més, una cosa és saber que quelcom succeeix d’una determinada manera i una altra cosa és pensar un experiment que ho provi.
Einstein i Bohr varen polemitzar sobre si els postulats de la Física quàntica eren només teòrics o esdevenien a la pràctica. John Bell va idear el 1964 un test per demostrar si a la pràctica aquests principis aparentment incomprensibles s’esdevenien tal i com la teoria predeia. Si bé la Física empra (computació i criptografia quàntiques) i ja ha verificat la validesa empírica dels principis de la Física quàntica, hi ha un buit que cal omplir. És necessari el suport de moltes persones per poder completar l’experiment de Bell.