Benvinguts i benvingudes a aquest acte de lliurament dels Premis Ciència, Tècnic i Medi Ambient de l’Escola Joan Pelegrí. Gràcies per la vostra presència aquí: alumnat de diferents nivells, exalumnes, professorat i personal de l’escola, pares i mares i membres del Patronat de la Fundació Cultural Hostafrancs, jurat dels premis i al Dr. Marcos Fáundez, el nostre convidat.
Aquest any celebrem l’acte de lliurament d’aquests premis coincidint amb Sant Albert, patró dels científics. També conegut com a Albert el Gran o Albert el Magne fou un filòsof, amic del saber, que visqué al segle XIII a l’actual Alemanya. La seva importància i el reconeixement li venen perquè va treballar en camps com la lògica, la metafísica, les matemàtiques, l’ètica i les ciències naturals. Destacà per diferenciar entre les explicacions teològiques i les naturals, tot reforçant les ciències naturals en elements com l’experimentació.
El nom d’aquests premis també fa honor a un dels reptes que tenim al davant nostre: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible que va ser aprovada el 2015 per les Nacions Unides. La UNESCO ens diu que les Ciències, la Tecnologia i la Innovació ens donaran les respostes clau per construir la pau i assegurar un desenvolupament sostenible. Necessitem una ciència més integrada per enfortir la gestió de l’aigua, assegurar un ús sostenible dels oceans, protegir els ecosistemes i la biodiversitat, fer front al canvi climàtic i als desastres naturals i fomentar la innovació. Seguim Irina Bokova, directora general d’aquesta institució, qui fa una crida “a tots els grups d’interès, més enllà dels cercles científics, a mobilitzar-se per alliberar el potencial de les ciències per al desenvolupament i la pau”.
Per enfortir el paper de les ciències i la tecnologia cal que aquestes també comptin amb la igualtat de gènere. No conec el veredicte del jurat d’enguany però la tradició ens indica que en aquests premis el paper de les noies és força destacat. Tot i això, a escala mundial hi ha una clara desigualtat entre el protagonisme que tenen les dones i els homes en la investigació científica, essent la presència femenina inferior a un terç. I menys del 7% dels estudiants STEM (Science, Technology, engineering and Mathematics) al nostre país són noies.
És per això que em ve al cap que fa just uns dies, concretament el 7 de novembre, es celebrava el 150è aniversari del naixement de Marie Sklodowska Curie, més coneguda com a Madame Curie. Del seu caràcter destaca la perseverança i el treball dur. Tenia el que la psicòloga Carol Dweck anomena una mentalitat de creixement: la intel·ligència és el producte de l’esforç i la concentració, tot basat en el convenciment que qualsevol cosa que es vulgui fer serà difícil al principi.
Segur que el nostre convidat d’avui, el doctor en Enginyeria de Telecomunicacions Marcos Fáundez i Zanuy, ens podrà donar exemples d’això que us acabo de dir. Ell a més és, des de fa 8 anys, catedràtic i director de l’Escola Politècnica del TecnoCampus de Mataró de la Universitat Pompeu Fabra. Avui ens parlarà sobre Biometria aplicada a la salut i a la seguretat a partir de la seva expertesa en biometria, reconeixement de patrons (veu, escriptura, empremtes dactilars, línies de la mà, iris, etc.). Ha participat en congressos internacionals sobre aquests temes i té nombrosos articles i alguns llibres publicats. És responsable de recerca al TecnoCampus i col·labora en projectes de recerca de seguretat (Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Telefònica, Philips) i salut (Parkinson, Alzheimer… als hospitals de Mataró i Santa Caterina de Salt).