Després de fer un minut de silenci i escoltar la cançó de Joan Dausà donem per finalitzada la Setmana d’accions educatives pel dret a migrar. Però la reivindicació no s’acaba aquí, ara queden les reflexions i la persistència per fer-nos sentir.

>>Veure galeria d’imatges <<

Perquè cal que les institucions s’impliquin en l’assumpte i es responsabilitzin del que està passant amb les persones refugiades, és una qüestió de compliment d

e drets humans. Ho hem dit i ho seguim dient #volemacollir.

Des de les escoles durant la Setmana hem organitzat diverses activitats per posar en coneixement de l’alumnat aquesta realitat que pot semblar distant però que no ho és gens i de la qual també ens hem de sentir responsables com a europeus. L’alumnat de Secundària ha pogut escoltar en primera persona testimonis de persones refugiades, com és el cas de la Sifa Ademović, refugiada i supervivent d’Srebrenica. L’alumnat de 3r d’ESO va poder sentir les seva colpidora història on explica coses com aquestes:

“Els serbis humiliaven, denigraven, amenaçaven i violaven a les dones. La meva mare havia sentit de la meva àvia que durant la II Guerra Mundial les dones es feien passar per embarassades posant-se roba o coixins a la panxa, per evitar ser violades, i així ho van fer.

“Respecte al meu pare i els meus dos germans, ells van patir pitjor sort: van fugir per les muntanyes, que estaven minades, plenes de paranys i trampes, constantment bombardejades, amb les fonts d’aigua enverinades i sense menjar. Els van matar pel camí. Al meu germà petit, de només 15 anys, vam poder enterrar pràcticament el cos sencer, trobat a una fossa comuna. Del meu pare, enterrat fa un parell d’anys, només van trobar 2 o 3 ossos, que és el que vam enterrar. Al meu altre germà encara no l’han trobat”

Podeu llegir el seu relat sencer recollit per dues alumnes aquí.

Ens han visitat dues voluntàries d’Stop Mare Mortum, una plataforma ciutadana que té per objectiu fomentar un canvi en les polítiques europees d’estrangeria i migratòries. Aquesta plataforma treballa per la sensibilització i formació de la ciutadania i la incidència política.  L’Adriana i la Sara, que ne formen part, han explicat a divereses classes la situació precària que viuen els refugiats als camps militars de Grècia. Entre d’altres misèries que han constatat en la seva estada a Grècia en camps com el d’Eko o Idomeni ens han dit que:

“Les màfies s’aprofiten de la situació i enganyen els refugiats. A aquells que han de travessar el mar en pasteres els venen unes armilles fetes amb una escuma que és dura, com la de les neveres, quan es mullen s’enfonsen i s’ofeguen, però paguen un dineral per elles”

També en Marçal ha donat el seu testimoni com a voluntari de la Brigada d’Eko (Grècia) explicant que:

“Molts refugiats tenen família a Alemanya o altres països, ells no es volen quedar a Grècia. El que volem és que obrin les fronteres europees”

2n de Batxillerat va tenir ocasió d’assistir a la xerrada que ens va oferir, com cada any, l’economista i activista social Arcadi Oliveres, on entre d’altres coses va posar èmfasi en la lamentable actuació (o inactuació) d’Europa davant dels refugiats i els beneficis que ens aporten:

“Les migracions han existit sempre i avui l’arribada d’immigrants és una joia. Molts dels que vénen tenen estudis, són joves, per tant rejoveneixen la població (molt envellida) i si treballen doncs també contribueixen.”

Aquests dies a més a més de penjar la pancarta de #volemacollir a la façana de l’Escola, l’alumnat Unesco s’ha organitzat per fer banderoles amb el mateix lema per poder-les penjar a les cases de les famílies de l’Escola. N’han fet desenes que estan exposades al vestíbul assecant-se, aquí en Guillem explica com ha estat l’experiència.

La Biblioteca també s’ha sumat a la Setmana fent una selecció de llibres sobre temes migratoris i testimonis. A més a més aquests dies acull la petita exposició de l’entitat Casa Nostra Casa Vostra, on s’hi pot veure “els peus d’en Khalaf”, un nen refugiat.

Els alumnes de 1r d’Eso, que han participat a l’Audiència Pública entorn la Ciutat Refugi, han volgut dir la seva a través d’un mannequin challenge reivindicatiu que podeu veure aquí:

I finalment, el dia d’accions al carrer ens vam trobar amb l’Escola Miquel Bleach a la Pl. Joan Pelegrí per llegir un manifest apel·lant a l’actuació política, i on l’alumnat va poder dir en veu alta les seves reflexions, algunes d’elles:

“Els polítics saben les lleis, però no les compleixen”

“Per què en diem refugiats si no tenen refugi i els tanquem les portes?”

“Tenen dret a una vida digna”

En definitiva ha estat una setmana farcida d’activitats per reflexionar, per conèixer una mica més de prop què vol dir ser refugiat, i com el món actua davant aquesta trista realitat. Una bona dosi de realitat per seguir reivindicant que es compleixen drets humans bàsics com el dret d’asil, que avui dia no està garantit per tothom.