Després de 37 anys treballant a la nostra escola, el Joan Penas, mestre de primària, posa el punt final a la seva carrera professional
Joan Penas va arribar en aquesta escola com a alumne amb 5 anys i va finalitzar els seus estudis de COU amb 19. Després d’estudiar Magisteri, fer el servei militar i treballar alguns anys en una escola de monges, va tornar per fer de mestre, i fins avui.El seu tarannà i el seu sentit de l’humor l’han fet ser un mestre molt estimat per tothom, tant companys com alumnes.
En el comiat que li hem fet avui al pati de l’escola s’han viscut moments molt emotius i l’alumnat l’ha aclamat i li ha demanat que no es jubili. En el seu discurs, el Joan s’ha adreçat a l’alumnat tot recordant alguns moments que ha viscut a l’escola i ha acabat amb el seu clàssic consell «Sobretot, no fumeu». Tot seguit li han lliurat àlbums amb missatges i dibuixos, mostra de l’afecte que li tenen. Els crits i les llàgrimes han estat espontànies.
Parlem amb el Joan Penas
Hem parlat amb ell perquè ens expliqui quins records s’endú d’aquesta llarga etapa a l’escola i quins plans de futur té ara que es jubila.
Joan: M’enduc molts moments que suposo que aniré recordant quan estigui més tranquil assegut al sofà de casa amb sabatilles.
-Ens pots dir tres bons records?
Recordaré sempre l’afecte, l’estimació que m’han tingut els nens, no ho podré oblidar de cap manera
El treball que he compartit amb els meus companys, on no sempre hem estat d’acord. Arribàvem sempre a conclusions en benefici per l’aprenentatge de les criatures. I el tercer moment aquest que acabo de passar, amb tothom intentant tocar-me, abraçar-me, cridant ‘Joan Joan’, perquè és el que tinc més proper.
-Què tens pensat fer ara que no hauràs d’anar a treballar?
Tinc llibres per llegir. Els Reis em van portar unes sabatilles esportives que les estrenaré aquest cap de setmana per anar a caminar. Museu Egipci, conferències… També m’agradaria fer un curset de cuina, però de cuina seriosa, no allò d’una fulla de llorer iofilitzada i ionitzada…Cuina de plat. La meva dona encara treballa i jo em dedicaré a cuinar i el que faci falta.
Joan, et trobarem molt a faltar!
