La Fundació
Dr Joan Pelegrí
Història i llegat
Joan Pelegrí i Partegàs, va neixer a Barcelona el 9 de maig de 1910.
Fill de l’advocat Joan Pelegrí i Nicolas i de Francesca Partegàs. Quan encara era un infant, la seva mare va morir d’una pneumònia. El pare fou funcionari de la Mancomunitat de Catalunya, expert en afers econòmics, autor de llibres de temàtica econòmica. La mare era filla de pagès, de Can Partegàs de l’Ametlla del Vallès. Joan Pelegrí ha estat testimoni de bona part de la història contemporània de Catalunya. Fidel sempre a dos ideals: catalanisme i cristianisme.
La primera escola on va anar, fou els Escolapis de Sant Antoni, ja que en aquella època vivia a la Ronda Sant Pau. Quan la família va a viure al Portal de l’Àngel, Joan Pelegrí es trasllada als Escolapis del carrer Diputació. En aquesta època quedà impactat per la mort de Prat de la Riba.
L’any 1918 hi ha una epidèmia de grip a Barcelona i el jove Pelegrí la pateix junt amb una meningitis, que l’afectà l’oïda esquerra. El batxillerat el va fer a l’Institut Balmes, a la plaça Universitat. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona. Cap a l’any 1926, i amb el seu pare casat de nou, va visitar un Centre a Hostafrancs on hi havia molta feina a fer, era el Centre Montserrat-Xavier i va estar-hi fins a la seva mort. En els anys 30 es va afiliar a Nosaltres Sols, i escrivia de tant en tant algun article en el setmanari del mateix nom, allà coneix el dirigent polític Daniel Cardona.
Joan Pelegrí va fer el servei militar l’any 1932 i, a conseqüència d’un article publicat a “Nosaltres Sols”, el fiscal de la República el va denunciar. Finalment un company seu se’n va responsabilitzar en el seu lloc. Quan es proclama la República continua estudiant i treballa com a funcionari de la Diputació de Barcelona. Per aquests anys fundà al Centre Montserrat-Xavier “Els Follets de Sant Jordi”, que després s’anomenaria Agrupament Escolta Montserrat-Xavier.
Quan esclatà la guerra es va haver d’exiliar a causa de la seva creença cristiana; obté un visat de la Generalitat per fugir a Marsella i d’ací a Torí al Santuari de Bolengo, on els jesuïtes tenien una casa. Tornà a la península Ibèrica, a Sevilla, on eren els seus pares i germà. S’enrolà als “Requetés”, al front de guerra d’Extremadura, on curà ferits. Tres cops fou ferit, la tercera, d’una bala al fèmur dret. Acabada la guerra, torna a Barcelona i al Centre Montserrat-Xavier. A principis dels anys quaranta passa a ser President del Centre Montserrat-Xavier, continua la tasca cristiana i catalanista que havia desenvolupat abans de la Guerra.
A les darreries dels anys 40, comença a treballar al Monestir de Montserrat, fent d’intermediari entre els treballadors i el monestir on coneix a l’Abat Escarré. Fundà la revista Serra d’Or amb altres persones i l’any 57 hi publicà “Lloa poètica d’alguns poetes de la Catalunya gran”, fet que provocà una protesta del governador civil de Barcelona. L’any 1962, edita clandestinament un llibre titulat “La prensa” en català de l’any 1920 a 1960. En aquest temps coneix Pau Casals a Prada del Conflent; i Josep Tarradellas a Saint-Martin-Le-Beau, el qual va visitar diverses vegades.
Des de l’any 1965 va participar als Jocs Florals a l’exili, i va guanyar una dotzena de premis: (1963, Paris, premi Prat de la Riba; 1966, Caracas, premi Part de la Riba; 1968, Zuric, premi “Entre tots ho farem tot” i premi Prat de la Riba; 1969 Guadalajara, premi President Companys; 1970, Tübingen, premi Prat de la Riba; 1971, Brussel·les premi Antoni Rovira i Virgili; 1972, Ginebra, premi Part de la Riba; 1974, Amsterdam, premi Prat de la Riba; 1975, Caracas, premi President Companys i 1976, Lausana, premi Prat de la Riba). El 1967 és nomenat a Suïssa soci d’honor de Casa Nostra.
El 1984 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el 1988 el premi Jaume I, els amics de la Història i les Tradicions d’Hostafrancs, li atorguen el títol de President d’Honor. Des de 1986 col·labora a la revista “La Veu del barri” de l’Associació de Veïns d’Hostafrancs. El 1986 Casa Nostra de Suïssa li otorga un premi sobre un treball de l’esdevenidor dels Casals Catalans a la diàspora. El 1991, premi els Drets Humans, concedit pels Amics de la Història i les Tradicions del barri d’Hostafrancs.
El juny de 1994 és homenatjat per les escoles de la Fundació Cultural d’Hostafrancs que es passen a denominar “Escola Joan Pelegrí”, coincidint amb el noranta aniversari de la fundació del Centre Montserrat-Xavier.
En Joan Pelegrí i Partegàs morí el 27 de març de 1998.
Crear un bell estat de convivència, d’amistat i de confiança és decisiu per a l’esdeveniment del futur del ciutadà.
(Joan Pelegrí i Partegàs)
