En Cristian Olivé, professor de Llengua i literatura de secundària a la nostra escola, està revolucionant el panorama educatiu.
Prova d’això en són les múltiples aparicions a diferents mitjans de comunicació (La Vanguardia, 20 minutos, Cadena SER Catalunya…) i la presència a ponències i congressos on el conviden per parlar de la manera com capta l’interès dels adolescents a la seva matèria. Des d’aquest curs també és professor per a futurs docents del mòdul “Aprenentatge basat en projectes i tasques” del Màster per a professorat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Al novembre impartirà un taller de Llengua i literatura al SIMO Educación, el Saló Internacional de Tecnologia i Innovació Educativa més important que es fa a nivell estatal. Aquest cap de setmana era Palma de Mallorca amb l’Èlia Riudavets (també professora de Llengua i literatura de secundària) parlant sobre les xarxes socials i l’educació a l’IBTAC19, una jornada d’educadors que empren les Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC-TIC).
A més a més, acaba de ser nominat (a proposta dels seus alumnes) com a millor docent Abanca.
Parlem amb ell i, mentrestant, el truquen per proposar-li que parli sobre una activitat per treballar “Aloma” (de Mercè Rodoreda) amb Netflix. Ens confessa que ja gairebé no té temps lliure i que ara li falta aprendre a dir que ‘no’ a algunes de les nombroses propostes que li plouen cada dia.
ENTREVISTA CRISTIAN OLIVÉ
Com portes la popularitat?
Molt content, molt sorprès… però al final el que a mi m’agrada és la meva feina. Costa una mica compaginar-ho i ara em suposa un esforç extra de feina -que espero que no duri gaire- però com que crec en el que faig, si li pot servir a algú per inspirar-se i poder-ho aplicar, millor.
Molts professors estan seguint la teva manera de treballar…
Jo veig que sí, i aquí a l’escola cada vegada hi ha més professors que estan provant coses. Em consta que a l’àrea de llengua de primer cicle ho fan i algun professor de ciències ha provat com lliga una sèrie amb el contingut. A Mates el curs passat van fer servir Juego de Tronos…
Serveixes d’inspiració?
No sé si és inspiració, però potser veuen que pot funcionar i ho proven. M’agrada que provin, que no tinguin por. Sempre dic que estic molt agraït a l’escola per haver-me deixat provar-ho, per haver-me deixat equivocar i per haver pogut comprovar que també funciona.
Què tens preparat en les properes classes per sorprendre l’alumnat?
Una activitat amb Instagram, per treballar les aparences. Ara tot just hem començat una activitat nova amb Netflix, que no sabem com acabarà, es tracta de convertir la novel·la que llegim en una sèrie, i una sèrie no és només el que veiem a la pantalla sinó tots els departaments que hi ha: uns s’encarregaran de convertir la novel·la en guió, uns altres faran l’storyboard, uns altres faran d’actors, altres faran la campanya de màrqueting i publicitat, per tant hauran de pensar bromes, mems i coses molt lligades a l’actualitat, uns altres faran els cartells de la campanya…
Estem treballant teatre, ortografia, expressió escrita, expressió oral, TIC, TAC (tot), però el que més estem treballant és que cadascú pugui triar el que vulgui i pugui desenvolupar la seva creativitat. De cara el futur, si funciona, ho podríem fer tot un trimestre i que sigui això la matèria.
Estic molt agraït a l’escola per haver-me deixat provar-ho, per haver-me deixat equivocar i per haver pogut comprovar que també funciona
Des que vas començar com a docent, com has canviat la manera d’impartir les classes?
Inicialment jo ensenyava el que volia que sabessin i ara intento ensenyar-los el que crec que ells esperen aprendre, i això canvia molt. Ja no sóc jo el protagonista de la classe perquè no només m’han d’estar escoltant a mi sinó que a vegades sabem com començarà una classe o una activitat, però no sabem com s’acabarà, perquè ho decidiran ells.
També ha sigut un canvi reforçar uns aspectes que per mi no tenien tanta importància com ara la reflexió personal, la reflexió col·lectiva, més que saber conceptes.
I la manera com et relaciones amb l’alumnat també ha canviat?
També ha canviat molt. No entenc l’autoritarisme, sinó que entenc l’autoritat a partir del respecte, la confiança.
A vegades sabem com començarà una classe o una activitat, però no sabem com s’acabarà
Què esperes dels teus alumnes?
Espero que sàpiguen conèixer-se, sàpiguen expressar el que senten, el que pensen, que puguin aprofitar la Llengua per poder canviar el món, si necessiten canviar-lo, que sigui una eina. I que la literatura també sigui un espai de trobada amb si mateixos.
Quina és la clau per motivar-los?
Estar sempre en contacte amb ells.
Què creus que és el que més valoren de tu?
Crec que els demostro que el que aprenen serveix per a alguna cosa i intento ser tan sincer com puc. Si m’equivoco ho dic, si algun dia vinc girat, els demano disculpes. I sobretot, que el que aprenen ho poden trobar en el seu entorn més proper, no queda com un concepte perdut en una nebulosa.
Soc partidari d’una classe magistral de tan en tan
Com hauria de ser l’escola del futur? I com topa tot això amb la Selectivitat, per exemple?
Jo sempre dic que l’escola vol fomentar la creativitat, el treball en grup, cooperatiu… i després arribem al Batxillerat i han de fer la Sele i tot això s’acaba. Per tant, tant la secundària com el Batxillerat, i fins i tot m’atreviria a dir que la universitat, hauria d’anar encaminada des de la individualitat. El que ‘jo’ espero aconseguir, fins a on vull arribar, i que l’escola sigui una espurna perquè tu després puguis anar més enllà, a partir dels teus interessos que has descobert gràcies a que algú te’ls ha posat davant. És a dir, més treball en grup, més autoconeixement.
Quina és la part més feixuga de ser profe?
La burocràtica, i cada vegada més. No ens ajuda a acostar-nos als joves sinó a perdre temps i a allunyar-nos d’ells aquells minuts i, evidentement, també la quantitat d’hores que invertim per posar una nota, com si el més important de l’educació fos que cada persona tingui una puntuació assignada. No ha de ser el més important, ha de ser important el procés [d’aprenentatge] i no tant el final.
On queden avui dia les classes magistrals?
Jo també soc partidari d’una classe magistral de tan en tan. També et demanen “explica’ns una història” i formen part d’aquesta part d’influencers que hem de fer els profes. No tot ha de ser magistral, no tot ha de ser innovador, no tot ha de ser projecte, hi ha d’haver una mica de tot.
Vas publicar “Aquellas galletas de canela”, t’agradaria escriure alguna altra novel·la?
Sí, m’agradaria molt, tinc alguna idea, però primer m’agradaria tenir temps i una mica de calma i no haver d’anar sempre amb terminis.
Com et veus d’aquí a 20 anys?
Espero que igual de motivat i fent una cosa radicalment diferent a la que estic fent ara, perquè el que ara m’està funcionant, d’aquí a 20 anys ja no funcionarà i, per tant, espero haver-me adaptat als nous temps.