La Comissió de gènere de l’Escola Joan Pelegrí ha organitzat una seguda per condemnar els fets
Avui a les 8h del matí alumnes de 3r d’ESO fins a 2n de Batxillerat s’han trobat davant l’entrada de l’escola per fer una seguda i mostrar el seu rebuig per la brutal agressió sexual que va tenir lloc a Igualada el passat dia 1 de novembre. En l’acte també s’hi ha volgut sumar personal de l’escola.
En arribar, l’alumnat participant de l’acte, que vestia peces de roba lila i negre majoritàriament, s’ha assegut i la Comissió de gènere -formada exclusivament per alumnes- ha donat el tret d’inici per fer un minut de silenci. Tot seguit han llegit aquest manifest del Col·lectiu feminista La Ruda:
Després de molt temps, per fi sortiràs de festa, sense toc de queda ni gairebé restriccions: per una nit et sentiràs lliure, viva, et retrobaràs amb amigues que fa temps que no veies, i viuràs la joventut que et toca viure amb tota la plenitud dels teus setze anys.
L’endemà ningú sabrà res de tu. La família i les amigues, desubicades. Et trobaran ingressada i en estat greu: acabaràs a la UCI per la brutalitat de les ferides internes i externes d’una violació. T’havien abandonat nua i inconscient a un descampat. Com si no fossis una noia jove i plena d vida. Com si no fossis algú q mereix sortir i arribar a casa tranquil·la. Com si no fossis ningú. Ahir l’únic q vas fer va ser sortir de festa. Avui no hi ets i lluites x sobreviure, tan aviat, pq un home ha volgut destrossar-te la vida.
Quan despertis, si despertes, ho duràs gravat per sempre. I a ell, o a ells, potser no els trobaran mai o no els passarà mai res: alguna multa, un copet a l’esquena, un mes entre reixes.
A Catalunya es denuncien 3 violacions al dia: i sabem com de difícil és denunciar i que el percentatge de denúncies és molt inferior a les violacions que hi ha. No són casos aïllats i puntuals. Els homes ens violen cada dia, dins i fora de casa, i hem de suportar com sovint se’ns culpa i acusa a nosaltres.
Les institucions no ens són amables, els ajuntaments no destinen prou recursos, i les campanyes s’enfoquen a les víctimes i no als agressors. El feminisme avança, però el masclisme no retrocedeix.
Volem donar tot el suport a la noia de Masquefa i al seu entorn: no esteu soles.
Durant l’acte, les participants han mostrat pancartes on expressaven el seu malestar i el seu suport a la jove de Masquefa :
“Volem poder sortir de festa sense que al dia següent la nostra vida hagi estat destrossada #totsitotessomlajovedIgualada”
“El contrari al feminisme és la ignorància”
La Comissió de gènere ha valorat positivament l’assistència a la convocatòria, ja que s’ha fet amb menys de 24h, i finalment ha cridat als i les joves de 3r i 4t d’ESO a sumar-se a la Comissió per poder-ne assegurar el relleu.
Des de la nostra escola encoratgem el jovent a lluitar per la igualtat de gènere a la vegada que constatem que encara queda molta feina per fer en aquest aspecte, i que hi seguirem treballant.