L’Escola Joan Pelegrí s’afegeix a l’acte convocat des de la Xarxa educativa en suport a les persones refugiades en motiu del Dia Internacional de les Persones Migrades i s’adhereix al manifest que us enviem.
Milers de persones segueixen fugint de casa seva per diverses raons i des de l’any 2000 n’han mort moltes al mar Mediterrani. Els centres educatius no tanquem els ulls a tot això, no mirem cap a un altre costat, ni ho oblidem. I el Dia de les Persones Migrades ho volem dir ben alt.
El 2016 molts centres, entitats i col·lectius vam participar a la Setmana d’Accions Educatives pel Dret a Migrar.
El dilluns 18 de desembre a 2/4 de 5 de la tarda, l’alumnat de 6è de Primària i d’ESO ens reunirem a la plaça Joan Pelegrí amb alumnat de l’Escola Miquel Bleach i llegirem el manifest per reivindicar els drets de les persones migrades i refugiades, que també són els nostres.
Manifest de la Xarxa educativa en suport de les persones refugiades
La comunitat educativa no oblidem les persones migrades i refugiades!
Fa un any vam dir que feia massa temps que a Europa patíem una gran crisi. Avui, i al cap d’un any, ho hem de tornar a dir.
Milers de persones segueixen fugint de casa seva per diverses raons i moltes de nosaltres i de les nostres famílies ho van haver de fer. Fugen de les guerres i els conflictes, de la fam, de desastres mediambientals, de persecucions per ètnia o identitat, per motius religiosos, per motius polítics, per formar part d’un grup social determinat i per la vulneració dels drets humans en general, com si en ple segle XXI no ens haguéssim parat a pensar i no haguéssim patit les conseqüències d’aquest món sovint capgirat.
Nosaltres treballem per canviar aquest present i per forjar un futur millor. Ens sumem al treball que desenvolupa tanta gent, entitats i col·lectius a favor dels drets de les persones migrades i refugiades perquè els drets són universals. I si és vulnera el dret d’una persona, se’ns vulneren els de tots i totes.
La Unió europea i els seus estats membres no estan facilitant que les persones puguin arribar a Europa d’una manera legal i segura, tot el contrari: cada dia hi ha més murs i més entrebancs. I la gent ha d’arriscar la seva vida al mar mediterrani. Des de l’any 2000, més de 30.000 persones, inclosos nens i nenes, l’han perduda. D’altres segueixen en camps de refugiats o de detenció, on veuen tots els seus drets vulnerats i on segueixen resistint-se a aquesta crueltat i combatent el fred d’un altre hivern. Totes i cadascuna d’elles tenien o tenen un nom, un cognom, un rostre, una família, uns amics, uns somnis… Només cal voluntat política per canviar-ho.
Nosaltres no tanquem els ulls a tot això, ni mirem cap a un altre costat, ni ho oblidem. Seguirem reconeixent el dret a migrar com un dret humà. Defensarem, per tant, que cap persona hagi de posar en perill la seva vida i la seva dignitat i que s’aculli amb igualtat de drets perquè volem una ciutat, un país i un món més habitable. No oblidem ni oblidarem; seguim!