ENTREVISTA EXALUMNE
Víctor Martín ha estat alumne de l’escola durant el Batxillerat (2012-2014). Va estudiar Matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya, tot i que va començar estudiant el doble grau en Matemàtiques i Física a la Universitat de Barcelona. Actualment viu a Berlín, i probablement aviat es traslladarà a Silicon Valley, a Califòrnia. Treballa com a enginyer de software a l’equip d’Autopilot (cotxes sense conductor) de Tesla, empresa que dissenya, fabrica i comercialitza vehicles elèctrics. Parlem amb ell perquè ens expliqui com li van les coses i com ha arribat fins aquí.
Quin record tens de l’etapa d’estudiant a l’escola? Conserves amistats?
Abans de venir al Pelegrí al Batxillerat, des de parvulari fins l’ESO vaig estar en una escola bastant petita del barri del Centre de l’Hospitalet, on jo vivia. Vaig escollir el Joan Pelegrí perquè cap escola de la meva ciutat em convencia massa, i el Pelegrí em semblava una molt bona opció i a només 15 minuts en metro. I la veritat, trobo que va ser una molt bona decisió. Des del principi, em va agradar molt l’escola pel seu ambient obert i acollidor i, sobretot, pels professors que tenia. Dos d’ells, la Loli Sabán i el Jordi Solsona, llavors professors de Matemàtiques i Física, respectivament, considero que van ajudar-me moltíssim a alimentar la meva passió per les seves assignatures i a motivar-me a aprendre més, cosa que a la llarga ha tingut molta influència sobre el que he acabat fent després, els dec molt. No vaig fer molts amics al Pelegrí (no era la persona més social que diguéssim), però puc estar content de dir que encara conservo aquestes amistats i que són persones molt properes.
La Loli Sabán i el Jordi Solsona van ajudar-me moltíssim a alimentar la meva passió per les seves assignatures i a motivar-me a aprendre més
Com és que et vas decantar per estudiar Matemàtiques?
Des de ben petit sempre em van apassionar les matemàtiques. Recordo que els anys anteriors contemplava altres opcions, però gràcies als professors que vaig tenir al Batxillerat, i també al fet que des de l’escola se’m va donar l’oportunitat de participar al Cangur, cosa que m’ha obert moltíssimes portes (i sense el qual no hagués arribat on he pogut arribar), vaig tenir l’empenta final per acabar de decantant-m’hi.
A la universitat et vas implicar directament en l’organització de concursos de matemàtiques i informàtica…
Als Estats Units amb el Golden State Bridge de fons
Des de segon de batxillerat i durant els meus anys a la universitat vaig participar en aquests concursos. Quan vaig tenir l’oportunitat de passar a ser professor i organitzador, no m’ho vaig haver de pensar dos cops. A més, per a mi, això era una forma de retornar el que m’havien donat aquestes competicions. Durant els anys d’universitat vaig estar de professor de classes de preparació per l’Olimpíada Matemàtica i de cursos de programació i algorísmia per a nois i noies d’ESO i Batxillerat. De fet, fins fa poc era organitzador de l’Olimpíada Informàtica Catalana, era el responsable d’escollir els problemes! Ara, amb la distància i la falta de temps ja no puc seguir a la organització, tot i que intentaré seguir-hi col·laborant.
Ara vius a Berlín, has escollit aquesta ciutat o hi has arribat per motius laborals? T’agrada?
Aquesta és una història divertida. Vaig anar allà a treballar en principi des de la nova fàbrica de Tesla a Berlín, però al final he acabat treballant només des de casa, ja que tot el meu equip està als Estats Units… Ara bé, estic molt content! Visc a 15 km del centre en un barri molt maco que es diu Köpenick i m’encanta viure allà.
Trobes a faltar Barcelona?
Vinc sovint a Barcelona a visitar família i amics, però la veritat és que no trobo a faltar gens la ciutat ni crec que torni a viure allà [BCN].
Volem crear un cotxe amb nivell 5 d’autonomia, més segur que un conductor humà
Fa uns mesos que treballes a Tesla, una empresa de renom internacional, quina tasca desenvolupes?
Estic treballant en la creació del software que hi ha darrera dels seus cotxes autònoms. El que busquem aconseguir és crear el primer cotxe amb nivell 5 d’autonomia, això bàsicament vol dir un cotxe que no requereixi cap intervenció humana durant la conducció, que sigui capaç de respondre correctament a qualsevol entorn i circumstància sense excepció, i que sigui significativament més segur que un conductor humà. Darrera d’aquest software hi ha moltes matemàtiques, algoritmes, i intel·ligència artificial.
Quins avantatges pot suposar la conducció automàtica?
Cal tenir en compte, per exemple, que cada any moren aproximadament 1.3 milions de persones en accidents de trànsit a tot el món, i que l’assoliment d’aquesta mena de tecnologia comportaria a la llarga una reducció enorme d’aquest nombre juntament amb altres avantatges com la menor necessitat de tenir un cotxe en propietat. Aquests cotxes podrien actuar com a taxis que et porten d’un lloc a un altre i alhora podria comportar disposar d’uns carrers amb menys cotxes aparcats, per tant, seria un espai que guanyarien els vianants.
A què dediques el temps lliure que et queda?
No tinc precisament massa temps lliure, però el poc que tinc l’intento utilitzar fent una miqueta d’esport, llegint, formant-me en algun tema concret, escoltant una mica de música, i sobretot, sortint a caminar. També m’agrada convidar amistats i preparar-los una de les meves pizzes casolanes. Espero que no soni poc humil però són les millors pizzes de l’univers.
Els plans didàctics de les diferents assignatures no són l’única manera d’aprendre
Pots donar algun consell a l’alumnat que ara està estudiant ESO i Batxillerat?
Els aconsellaria que intentin mantenir la curiositat i que intentin aprendre entrant una mica en profunditat alguna cosa que surti del que es fa a l’escola, és igual si és sobre història, física, fer música o editar vídeos. Crec que és important que entenguin que els plans didàctics de les diferents assignatures no són l’única manera d’aprendre.
A més, als nois i noies que tinguin molt interès per les mates (o per qualsevol altra assignatura) i que tenen curiositat per aprendre més del que es fa a classe, els animaria (i els seus professors també haurien de fer-ho) a buscar alguna activitat per a seguir aprenent i poder conèixer gent amb els mateixos interessos a aquesta mena de coses, com poden ser Cangurs, olimpíades de mates/info/física/química…, i les classes de preparació de l’Olimpíada de Mates!
Ara que no ens sent ningú…
Et feies xuletes? No. Però recordo un examen en que l’amic que es seia darrera em va demanar una goma d’esborrar, i me la va tornar amb el missatge “ladeo que te veo” (volia que fes “ladeo” per poder mirar les meves respostes). No em vaig adonar del missatge a la goma fins tres setmanes després.
Què hauria passat si no hagués existit “la nit abans de l’examen”? No solia estudiar a les nits. Ara bé, en general crec que, excepte Història i Filosofia, en tenia prou amb el dia anterior (una història totalment diferent després a la uni).
Vas fer campana? Crec que no. Però els esprints a les 8:10 del matí eren pràcticament una cosa rutinària.
T’ha quedat gravada alguna frase d’algun professor/a? És clar! Frases i moments mítics. Però no me’n ve al cap cap en concret que destaqui sobre la resta.
Encara guardes els apunts? No guardo els apunts però sí que tinc tots els exàmens del batxillerat en una carpeta perduda en un armari (en desconec els motius).
Confessa’ns alguna gamberrada: Gamberrades? Crec que no. Posar “motes” (a vegades simpàtics, a vegades no) a absolutament tot el que es movia? I tant! Remordiments al respecte? Cap ni un.
A quin/a professor/a t’enduries a una illa deserta? Depèn. Si se suposa que ha de venir algú a recollir-nos, l’Albert Marzà, per reflexionar sobre l’existència. Si no és el cas, no crec que Plató ens ajudi a obrir cocos. Crec que en Jordi Solsona combinaria el seu enginy amb el seu coneixement de les lleis de la física al seu favor per crear una canya de pescar amb quatre branques seques.
