La Cristina és il·lustradora i va cursar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona. A la nostra escola va estudiar ESO i el batxillerat humanístic. Actualment viu a Brooklyn (Nova York) però es mou entre Estats Units i Japó. L’entrevistem perquè ens expliqui com ha arribat fins aquí i quins plans de futur té.
Vas estar a l’escola fent ESO i Batxillerat, quin record tens del teu pas per l’escola?
En tinc molt bon record! Abans d’arribar-hi, per mi era l’escola on havia estudiat el meu tiet uns quants anys abans, al Centre Montserrat Xavier. Per mi, sobretot el Batxillerat, van ser
dos anys on vaig fer bons amics i alhora van ser un parell d’anys difícils per mi fora de l’escola que podien haver influït negativament. És d’agraïr tenir un sistema de suport per part dels professors més enllà del més estrictament acadèmic.
Quan cursaves batxillerat tenies clar què volies estudiar o a què et volies dedicar?
En realitat si! Des del final de la ESO tenia força clar que m’agradaria dedicar-me a l’art d’alguna manera. Una de les meves opcions era estudiar Belles Arts, però en aquell moment a l’escola no es feia el Batxillerat Artístic i la veritat es que les classes d’Història de l’Art eren les meves preferides. És per això que em vaig decantar per estudiar l’Humanístic a l’escola i continuar fent Història de l’Art a la universitat.
És d’agraïr tenir un sistema de suport per part dels professors més enllà del més estrictament acadèmic.
Vas estudiar Història de l’Art, i ara ets il·lustradora… tot i que relacionat no és un camí molt habitual. Tenies aquesta vocació? Com has arribat fins aquí?
Si, es veritat. I té una explicació. En acabar la carrera d’Història de l’Art a la UB, tot just va passar la crisi del 2008. Va ser un moment difícil per trobar feina del que havia estudiat i
durant 3 anys vaig treballar de moltes coses diferents que realment no eren el que volia fer (entre treballar a botigues, museus, galeries d’art i una beca de periodisme cultural) . A tot això, també anava a classes de dibuix a l’Escola de la Dona. Va servir per plantejar-me què era al que realment em volia dedicar i em vaig adonar que volia dibuixar. Fent recerca de les opcions que tenia, vaig trobar un Màster d’il·lustració a BAU que encaixava amb el que volia aprendre, m’hi vaig apuntar i és des d’aleshores que s’ha convertit en la meva feina.
Recordes quina va ser la teva primera feina com a il·lustradora i com et vas sentir?
I tant! El meu primer encàrrec va ser un retrat d’una parella i els seus animals de companyia al 2013. Ho recordo amb molta tendresa, em va fer moltíssima il·lusió! El meu primer encàrrec per a una empresa van ser uns dissenys per fer servir en targetes de felicitació.
On trobes la inspiració per a les teves il·lustracions?
A les meves il·lustracions m’agrada molt afegir-hi elements decoratius com flors i fulles, no sempre realistes pero m’inspiro molt de les formes i colors de la natura. M’inspiren les visites a museus, com fan us del color altres artistes, a vegades les formes d’algun objecte d’una civilització antiga, com es representaven les expressions de les persones… Però també d’anar a prendre un cafè, passar bons moments amb amics…
Tens un color preferit?
M’agraden sobretot els colors pastel, es una gamma de colors amb molta lluminositat i saturació baixa. Si n’he de triar un, em quedo amb el verd menta.
Has dibuixat murals a gran escala, has il·lustrat llibres, envasos alimentaris, has fet exposicions… Què t’agrada més i què t’agradaria fer que encara no hagis fet?
M’agrada molt la il·lustració aplicada a productes, com la dels envasos alimentaris. Fa il·lusió veure en un producte una il·lustració que normalment només veig a la pantalla de l’ordinador. M’agrada molt treballar fent murals, m’agradaria fer-ne més, per exemple a l’escola! I com a feina que no hagi fet encara, m’agradaria col·laborar amb marques de roba per a nens, dissenyant estampats, per exemple.
En què estàs treballant actualment?
Ara mateix estic preparant una nova exposició d’il·lustracions originals per una galeria de Tokyo que té com a tema la vida quotidiana a Nova York.
Has viscut a Barcelona, San Francisco, Tokyo i Brooklyn, 4 grans ciutats i 3 continents diferents. Amb què et quedes de cadascuna d’elles?
Es difícil! Realment fins ara no m’he plantejat amb específics! Cada lloc té el seu encant, les seves coses bones i dolentes. A veure, deixant clar que tot és des del meu punt de vista, Barcelona es el lloc on he nascut i on hi vaig viure durant 27 anys, on m’hi he format com a persona i on he tingut tot d’inquietuts que m’han dut on sóc ara. San Francisco es una ciutat amb una gran diversitat i la gent es acollidora. Per mi va ser un temps d’aprenentatge cultural i personal. De Tokyo em quedo amb el senzill que em va ser adaptar-me a la vida quotidiana, tot i no parlar gaire l’idioma, i amb el fet de poder aprendre alguna cosa nova cada dia. A Brooklyn, on visc ara, és l’energia i la determinació que té la gent d’aquesta ciutat que et fa voler ser millor. Sempre passen coses noves, es un lloc de continua creació.
“…els aconsellaria que si poden, aprofundeixin en temes que els hi agradin fora de l’escola.”
Parles català, castellà, anglès i una mica de japonès… D’on et ve aquest interès pel japonès? L’estàs estudiant?
Doncs vaig començar a estudiar japonès a partir del moment en que vaig decidir anar a viure a Tokyo. Trobo que parlar l’idioma del lloc on vius a més de ser respectuós per la gent, fa que puguis viure i gaudir de més experiències. Després de tornar a Brooklyn, vaig deixar d’estudiar durant un temps i ara hi he tornat perquè no vull oblidar-me’n i, sobretot, vull poder parlar amb els amics que hi tinc allà!
Algun consell per a l’alumnat de secundària i batxillerat?
Si miro enrere, els aconsellaria que si poden, aprofundeixin en temes que els hi agradin fora de l’escola. I aprendre bé l’anglès obre moltes possibilitats en qualsevol àmbit. Moltes vegades, la informació que ens arriba en català i castellà està traduïda de mitjans en anglès i per tant, passada per un filtre. Amb l’anglès pots llegir directament sobre qualsevol cosa
que t’interessi, i també veure quines son les maneres de fer a altres països i triar la millor manera de dedicar-te al que t’agrada.
UN QUIZ RÀPID
1. Et feies xuletes? No, era massa poruga de que m’enxampessin!
2. Què hagués passat si no hagués existit “la nit abans de l’examen”? Ui, que els
nervis m’haurien perseguit durant el dia enlloc de la nit. La nit abans de l’examen la
feia servir sobretot per repassar i consolidar el que ja havia estudiat.
3. Vas fer campana? La veritat és que no, pero apurar fins a l'últim moment les hores
de pati i córrer per arribar a l’hora a classe, si.
4. Algun amor platònic que ara vulguis confessar: Qui no ha tingut un amor platònic
adolescent??
5. T’ha quedat gravada alguna frase d’algun professor/a? I tant, frases lapidàries!
Però amb el temps que fa, ara em costa recordar-ne alguna.
6. Eres dels que s’asseien a primera o a última fila? Durant la ESO normalment seia
pel mig, i al Batxillerat cap a la última fila.
7. Encara guardes els apunts? Els guardo en carpetes dins un armari a casa la meva mare. Hi ha un punt de nostalgia que em fa mantenir-los.
8. A quin professor/a t’enduries a una illa deserta? A l’Albert Marzà!
Podeu conèixer-la més a ella i a la seva obra a través del seu web i el seu perfil d’instagram!
